Les assignatures pendents
Tots a l’una per fer front a la segregació i el PP es desmarca amb la llibertat d’elecció educativa
Els cupaires consideren que l’emergència lingüística actual reclama una acció “valenta”
Els socialistes assenyalen “dèficits alarmants” a la demarcació en la construcció de nous centres
Junts aposta per planificar els nous centres com a mínim a deu anys vista
La segregació escolar, els barracons, dotar de més recursos els centres educacions, i el model d’escola catalana són algunes de les assignatures pendents en matèria d’educació. Demanem als partits polítics les seves propostes per a les comarques gironines.
Segregació escolar
Fa anys que la plataforma Salt Educa reclama un pla de xoc. Segons les últimes xifres aportades per l’Ajuntament de Salt, a primària s’ha reduït l’índex de segregació escolar en més d’un 28% i en més d’un 44% a secundària des del curs 2018/2019. Junts referma el seu compromís amb el pacte contra la segregació escolar impulsat pel Síndic de Greuges l’any 2019. Apel·la també als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) perquè tinguin els recursos suficients. ERC assenyala que s’ha lluitat contra la segregació escolar i es continuarà fent “per garantir la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa de tothom”. Els republicans recorden la inversió feta el curs 2022/23 de 9 milions d’euros per promoure l’equitat educativa i, segons xifres provisionals, de prop de 20 milions per al curs actual. Pels socialistes, cal insistir-hi amb molta més contundència perquè, tot i els esforços, persisteix. Els comuns, per la seva banda, volen impulsar mesures per erradicar les males pràctiques en els processos de preinscripció escolar, a més de revisar els concerts educatius de les escoles més segregadores. En canvi, el PP aposta per garantir la llibertat d’elecció educativa “d’acord amb els valors i prioritats de les famílies”.
Immersió lingüística
S’ha fet prou per blindar la llengua? El 2021, tres instituts gironins es van declarar “insubmisos” en aplicar un 25% de les hores de docència en castellà. Junts assenyala que defensa sense matisos el model d’escola catalana: “És un model d’èxit, que podem revisar per millorar-lo, on la llengua és i serà una línia vermella que no es pot traspassar.” Afegeixen que cal reimpulsar el català perquè és i ha de ser una llengua de prestigi per a tots els catalans. ERC es compromet a defensar i potenciar la llengua, ja que considera que no n’hi ha prou amb la immersió lingüística, sinó que és necessari treballar-ho a escala de país. Expliquen que desplegaran el decret del règim lingüístic dels centres, a més de reforçar les metodologies d’immersió lingüística en infantil i primària. L’objectiu pels republicans és que el català esdevingui la llengua vehicular normal del sistema educatiu. També vetllaran perquè el català estigui inclòs a tots els cicles formatius de l’FP. La CUP considera que la política lingüística amb els governs de Junts va ser inexistent i que amb ERC s’han fet alguns avenços. Pels cupaires, la situació d’emergència lingüística actual demana una aposta valenta. Els socialistes expliquen que la llengua ha de ser un dels grans acords de país “perquè les dades són millorables” i qüestiona qui ha usat la llengua a favor del seu projecte polític. Pels comuns, cal mantenir i garantir el model d’immersió lingüística. El PP vol impulsar un model trilingüe i garantir que tots els alumnes rebin, com a mínim, un 25% de les matèries troncals en català i en castellà.
Escoles rurals
Campllong i Palau de Santa Eulàlia han recuperat l’escola en el marc d’un pla pilot de reobertura iniciat el 2020. A les comarques gironines, el curs 22/23, fins a vuit municipis de menys de 2.500 veïns van estrenar una escola bressol rural. Quina és l’aposta dels partits? Junts assenyala que les zones escolars rurals són claus per facilitar l’ensenyament especialitzat i aturar el despoblament. ERC es felicita per les polítiques fetes en aquest sentit i aposta per la ruralitat i l’impuls de l’equilibri territorial. Els socialistes també pensen que la presència d’una escola a les zones rurals combat el despoblament, alhora que és imprescindible dotar-les de més recursos. Del mateix parer són els cupaires, i els comuns volen impulsar un pla de garantia de les escoles rurals. El PP qüestiona que Catalunya estigui a la cua en inversió del seu PIB en educació.
Mapa escolar
Serinyà, Vilabertran i Ventalló són les escoles amb pressupost aprovat per a futura ampliació. D’altra banda, el departament vol fusionar l’escola Camins de Banyoles amb la del Pla de l’Ametller pel descens de natalitat. S’han estrenat dos instituts, a Vilablareix i Caldes de Malavella. Quina ha de ser la planificació? Junts aposta per planificar les construccions, com a mínim, a deu anys vista. Afegeix que aquest compromís hi ha de ser també amb les ampliacions i/o les reformes i la climatització dels centres educatius. Afegeix la necessitat urgent de compra de material per garantir la confortabilitat dels alumnes davant dels episodis climàtics. Pels republicans, el propòsit és anar retirant el màxim nombre de mòduls possible perquè es desbloquegin construccions endarrerides seguint unes prioritats objectives per les necessitats del territori, i programar reformes i millores de manera anual segons criteris d’escolarització, seguretat, accessibilitat o eficiència energètica. Els socialistes consideren que hi ha hagut una falta de sensibilitat del departament envers la demarcació, amb “dèficits alarmants”, i posa d’exemple l’institut de secundària de Vilafant, un projecte del 2008 que s’ha anat endarrerint. La CUP reclama una planificació urgent per eliminar els barracons en una legislatura. Pels comuns cal elaborar un pla quinquennal de planificació de noves construccions i ampliacions. El PP insisteix que cap govern s’ha pres seriosament l’eliminació dels barracons.
Prestigiar els docents, incentivar vocacions i ampliar plantilles
Entre les mesures que Junts promou per dignificar de nou la docència hi ha la incorporació de professionals com ara psicòlegs o assistents socials per atendre professionalment la diversitat i augmentar les aules d’acollida. També reforçar la planificació dels docents envers la resta de l’aula o desburocratitzant administrativament els centres. ERC vol millorar les aplicacions i reduir la burocràcia als centres, a més d’implementar l’acord sindical per a la reversió de totes les retallades. Els socialistes consideren que en aquesta legislatura hi ha hagut un excés de mesures que, en ser arbitràries i poc dialogades, no han estat ben enteses. Aposten per treballar amb els docents i generar confiança entre els diferents sectors a més de millorar els recursos i les condicions. La CUP proposa ampliar plantilles per garantir ràtios petites i substitucions ràpides en cas de baixes curtes o llargues: “Unes condicions laborals dignes i que el cos se senti valorat i reconegut.” Els comuns aposten per millors salaris amb més suports en els centres. Els populars volen reforçar l’autoritat dels professors.