“Sembla que el món sencer ens vol matar”

A la Franja de Gaza n’estan convençuts. Els qui encara aconsegueixen enviar missatges més enllà del mur asseguren que la resta del món no podem imaginar el dolor, la misèria i la crueltat que sacsegen el territori aquests dies. Quan intenten fer-ho entendre repeteixen sinònims, com si això en pogués multiplicar el significat. “Això és terrorífic, és horrible; el que està passant és totalment injust”, diu la Fàtima en declaracions a El Punt Avui.

La Fàtima i els seus éssers estimats fa deu vespres consecutius que odien les nits. “Fa deu dies que som fora de casa. No sabem què passarà. Cada nit que passa pensem que ens podem morir. És insuportable.” Les tones de metall que cauen des del cel de manera ininterrompuda des de fa gairebé dues setmanes els fan sentir abandonats. “No ens queda cap esperança”, diu la Fàtima: “Sembla que el món sencer ens vol matar.”

Des de l’inici de la guerra, els líders israelians han fet esforços perquè la societat civil israeliana i la resta de governs del món els comprin la idea que el conjunt de la població de Gaza és Hamàs. Això a Gaza també ho llegeixen i ho senten. I ho pateixen amb els bombardejos indiscriminats. “És tan injust…”, lamenta la Fàtima: “Cal diferenciar! La majoria de les víctimes són civils. No tenim res a veure amb tot això! Què volen, matar-nos a tots? Què hem de fer per salvar les nostres vides?”

Els bombardejos, ahir, continuaven apuntant contra els voltants de clíniques mèdiques, que treballen sense subministraments, i contra llocs religiosos, que aquests dies són també sostres que ofereixen protecció. “Ja no tinc forces per obrir certes xarxes socials”, escrivia a internet l’escriptor gazià Jehad Abudalim: “Totes les persones que conec a Gaza són mortes, o estan malferides, o desplaçades, o estan compartint notícies de persones properes que han estat assassinades.” Tancava la publicació amb el mateix que deia la Fàtima: “No podeu comprendre la profunditat d’aquest dolor. No us en podeu fer una idea.”