No veig gaire probable un desplaçament italià cap a Hongria o Polònia
Anna Balcells - BARCELONA
Giorgia Meloni, la líder postfeixista encarregada de formar el pròxim govern a Itàlia després d’haver guanyat les eleccions parlamentàries, assegura que està treballant “en un equip de nivell que no defraudarà”. Més enllà de les travesses dels noms i del repartiment de ministeris entre els socis de coalició –Força Itàlia de Berlusconi i la Lliga de Matteo Salvini–, l’arribada d’un govern d’extrema dreta a Roma obre interrogants que el professor de ciència política Lorenzo De Sio intenta aclarir en aquesta entrevista.
Alguns observadors temen que Germans d’Itàlia intenti canviar la Constitució per implantar un règim presidencialista fort que disminueixi el poder de control del Parlament. Veu en perill el consens republicà a Itàlia?
Aquest escenari no em sembla gaire plausible. Meloni manifesta, certament, una línia de dreta –i no de centredreta com va representar en el passat Força Itàlia–, però no sembla que hagi d’amenaçar les línies i els valors fonamentals de la República.
Creu que, un cop al timó de les institucions, Meloni abandonarà el to de la campanya i imprimirà un gir més moderat i pragmàtic al nou govern?
Aquesta sí que és una expectativa plausible. Durant totes les seves experiències de govern, els partits de centredreta italians han mostrat sempre un cert pragmatisme, i difícilment han adoptat posicions massa radicals. Amb decisions massa radicals, es corre el risc de comprometre la majoria i el consens al país.
El mandat a Meloni no ve d’un electorat radical, ve d’un electorat en certa manera moderat, que té en comú –des de fa dècades– la voluntat, simplement, d’aturar l’esquerra. Probablement, però, hi haurà mesures per marcar la diferència amb els governs anteriors, com ara una modificació de la renda de ciutadania, una política restrictiva sobre immigració, una pausa en l’adopció de noves mesures de protecció dels drets del col·lectiu LGBT.
Preveu una continuïtat en altres àmbits? Quines conseqüències, per exemple, tindrà a Europa l’arribada d’un govern d’extrema dreta a Roma?
Ja durant la campanya electoral –i també en trobades privades amb el president [de la República] Mattarella i el primer ministre Draghi– va sorgir la impressió d’un futur govern que, en algunes coordenades fonamentals, mantindrà la línia d’Itàlia en política exterior, tant en la posició proatlàntica com en la ubicació clara del país en el procés d’integració europea. Probablement, però, assistirem a un desig de Meloni de mostrar-se més “assertiva” a l’hora de promoure els interessos italians en les relacions amb altres socis europeus.
En aquest sentit, podria intentar crear un front comú amb Viktor Orbán, el primer ministre d’Hongria, de qui Meloni defensa les polítiques?
No veig gaire probable un desplaçament de l’eix imperant italià cap a nous països (Hongria, Polònia) respecte als nostres socis més antics, fundadors conjuntament amb nosaltres de la Unió Europea. Però, en aquest àmbit, no soc particularment expert.