“Hi ha un clima de pujada dels extrems”

A aquestes altures, amb tanta abstenció, no se sap gaire bé. Dependrà de la mobilització de l’electorat d’uns i altres. El que veig és que hi ha un electorat Nupes que ens ha trepitjat els talons. I això constitueix una reserva potencial de vots, sabent que en aquesta coalició d’esquerres hi ha partits que demanen que es voti per mi. Si miro la meva adversària del Reagrupament Nacional (RN), en té pocs. El candidat de Zemmour només va obtenir un 5%, i potser tindrà algunes veus de la candidata de dretes, que tampoc va aconseguir més d’un 5%.

Hi ha un context a l’Estat de pujada dels extrems. I això és molt perceptible al Rosselló. Es deu a una falta de perspectiva per la pobresa? A la pèrdua de referents culturals d’una part de la població? Crec que hi ha una barreja de factors i que influeixen sobre l’estat d’ànim. Sí, hi va haver molts armilles grogues. I també hi ha hagut molts militants antivacunes! Tot això té un pes innegable sobre el clima polític, especialment al sud del Mediterrani i a casa nostra.

Si es prenen els resultats de les presidencials, ara no ha ocorregut res de diferent. Pot resultar sorprenent perquè som en un escrutini uninominal, però a la vegada les legislatives són una qüestió d’etiquetes. I, per això, les candidatures del Reagrupament Nacional han arribat als percentatges habituals de Marine Le Pen.

Sí, hi té una influència. Però no és una derrota de Castex en el cas de l’eliminació del candidat a la tercera circumscripció de Prada. És una derrota de l’etiqueta. Pierre Bataille era un molt bon candidat, però s’ha trobat amb el foc encreuat entre la dreta i Le Pen i una candidatura de divisió d’algú proper a Castex.

Jo soc partidari de la descentralització, d’adaptacions en funció dels territoris. Hem de convertir-nos en un territori autònom, com el model cors? Jo crec que no disposem de matèria al departament. Però si es parla del País Basc, s’han unit per crear una sola àrea metropolitana que els ha permès de tenir una paraula basca. Jo em sento identificat amb la identitat catalana i penso que seria una promoció considerable per a aquest territori. Però la sort és a les nostres mans, més que a les de París. Si arribem a unir-nos, a mostrar que hi ha un territori que s’organitza, es podran demanar coses. No si esperem que París decideixi d’acordar-nos un estatut.