Suar més tecnificats
L’‘sportech’ català exhibeix molt dinamisme en la generació de projectes disruptius
El gran repte és atreure més capital per aconseguir l’assentament definitiu del sector
-
Assaig per posar a prova les prestacions de la bota d’esquí intel·ligent de l’empresa Pista Negra, que vol que el nou calçat esportiu conjumini comoditat i recol·lecció de dades d’interès per a l’esportista ARXIU. -
El pegat que desenvolupa Sweanty recull dades vinculades amb la deshidratació a què està sotmès l’esportista en el decurs de l’activitat ARXIU. -
Suar més tecnificats.
La indústria de l’esport va experimentar el primer gran salt amb els Jocs Olímpics del 1992
És un àmbit en què petites companyies poden aconseguir grans disrupcions
Hi ha més propostes de les que realment es podrien finançar, segons observen els experts
Barcelona Sport Hub vol fer de company de viatge de les empreses per aconseguir finançament
Entrar en el món de l’esport pot obrir la porta a altres sectors, com el de la salut
Les valoracions de les ‘start-ups’ de fa uns anys eren molt més altes que les que hi ha avui dia
Com més va, més estesa està la sofisticació de la pràctica esportiva amb algun giny tecnològic que ens pot proporcionar informació valuosa de les nostres constants vitals i els nostres límits en el rendiment esportiu. Darrere d’aquestes eines, hi ha tot un reguitzell de noves empreses que configuren aquest sector híbrid de tecnologia i esport que està donant valor afegit a la des de fa uns quants anys dinàmica indústria de l’esport.
Podríem dir que la maduració de la indústria de l’esport a Catalunya va experimentar el primer gran salt amb els Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona, que van suposar una democratització de l’activitat física que va fer emergir un sector privat que podia acompanyar el que fins aleshores havia estat el referent del país arreu, el seu ric teixit associatiu. I la indústria ha anat madurant fins al punt d’abraçar la tecnologia que ja fa uns quants anys ha fet aflorar sectors com ara el fintech, el comerç electrònic i la biotecnologia.
Fa pocs anys, l’estudi referencial El sector econòmic de l’esport a Catalunya, elaborat per Júlia Bosch, Jaume García i Carles Murillo, investigadors del centre d’estudis Sports Lab de la Universitat Pompeu Fabra, concloïa que el gran creixement del sector de l’esport en els darrers anys es devia tant a l’augment de factors com l’interès per la pràctica esportiva, el volum d’espectadors en esdeveniments esportius i la participació de les empreses en el patrocini com al canvi substancial en l’oferta de productes i serveis esportius que s’ha produït en els darrers anys. S’hi destacaven com a grans reptes estratègics dimensions que ara es materialitzen de ple, com donar un rol protagonista a l’alimentació, els nous equipaments, els productes vinculats a la salut, l’oferta personalitzada i flexible de serveis, nous formats d’esdeveniments amb implicació de participants i espectadors, el turisme esportiu i, principalment, la tecnologia. Com explica la investigadora Júlia Bosch, “la inversió en noves tecnologies pot fer l’esport més accessible, amb el benentès que per al sector la part més important no és l’activitat de l’esportista d’elit, sinó la de la gent del carrer, que és la que realment mou la despesa econòmica.” A més, l’esport no és com altres àmbits d’activitat: “És un multisector. Hi ha tota una part industrial, de fabricació de productes, des de roba fins a aparells electrònics, i una altra com els serveis, i en tots apareix la tecnologia, que es valora, més que en termes econòmics, a través dels resultats que pot oferir.”
La inversió que s’hi pugui fer, d’alguna manera, “és la continuació dels diners que es van abocar a la dècada dels noranta en el sector dels gimnasos i en el patrocini d’esdeveniments esportius”.
Tecnologia pertot. Com observa August Tarragó, president de la Comissió d’Esports de Pimec, “si fem una anàlisi de la gent que practica esport per compartiments, la tecnologia és utilitzada pels que fan esport de manera organitzada en recintes adequats, pels que en fan a casa seva i pels que en fan a l’aire lliure, pel seu compte”. Certament, pel que fa al primer segment, “en un gimnàs es millora l’experiència del client si hi incorpores ginys per fer perfils d’altimetria en ciclisme de sala o per ludificar l’exercici de córrer a la cinta.” Quant als que romanen a casa, “amb la pandèmia vam veure com molta gent es connectava en streaming per fer exercicis, i això s’ha mantingut”. Els que volen que els toqui l’aire “i pel seu compte fan trail o roden amb la bicicleta per corriols, fan servir tota mena d’aplicacions de tracking, ja sigui per dissenyar recorreguts o per mesurar les constants vitals”. Tarragó destaca que l’àmbit de l’sportech està presidit per un principi de democratització “en què no cal fer grans inversions, i així tenim petites companyies que fan grans disrupcions”. Posa com a cas paradigmàtic Skitude, una empresa de programari gironina que ha dissenyat una app amb funcionalitats que poden arribar a fer una anàlisi detallada dels descensos de l’usuari, reproduir en 3D la jornada d’esquí del practicant i elaborar mapes de calor de velocitats, entre d’altres. L’èxit de l’empresa li ha permès sortir a cotitzar a l’Euronext Growth d’Oslo. Un altre cas referencial per a Tarragó és RocRoi, de Llavorsí (Pallars Sobirà), que ha dissenyat un marketplace per contractar experiències de turisme esportiu a tot el món. Aquests dos exemples fan pensar a Tarragó que “Catalunya ha de fer una aposta clara per captar inversió per a tota aquesta constel·lació de start-ups catalanes, atès que actualment hi ha més propostes de les que realment es poden finançar”. Així doncs, si hi hagués una estructura com “un pivate equity publicoprivat, podríem tenir cura que aquest talent pogués romandre a casa”.
Una de les reflexions recurrents en el sector per explicar l’embranzida que ha agafat l’sportech és que s’ha complert el principi clàssic en qualsevol camp de la innovació que diu que el bon emprenedor és aquell que l’encerta a trobar el momentum en què el consumidor està realment preparat per a la seva novetat. I ara que la gent està tan digitalitzada, és molt permeable a fer esport amb el complement d’apps o ginys de mesura. És clar que en el món de la innovació tecnològica no tot acaba de reeixir i una molt bona pensada pot quedar en no res si aquell producte o servei no ha sabut escalar en el mercat.
En el cas de Catalunya, com han percebut en quinze anys de trajectòria a l’Indescat, clúster de la indústria de l’esport que aplega fins a 120 empreses amb una facturació global de 2.400 milions d’euros, l’sportech potser ha generat en volum menys projectes que altres camps de les noves tecnologies, però, això sí, amb una ràtio d’èxit més elevada. S’ha trobat a faltar que hi hagi hagut un gran projecte de ressò internacional. A l’sportech li costa més exhibir grans campions, a diferència del que passa en altres sectors. Això sí, hi ha prou varietat de propostes per veure que hi ha de tot, des de la innovació simplement incremental, que aporta petites millores de producte o procés, que mai es pot menystenir perquè és el reflex que un sector consolidat va evolucionant, i la innovació disruptiva, amb voluntat d’anar més enllà. Aquí, hi podríem trobar empreses com Improfit.ai, que a través de la intel·ligència artificial analitza les condicions musculoesquelètiques (MSK) de l’usuari per millorar-ne la salut, o Fliwer, que, en aquests temps de sequera persistent, ens proposa que fem intel·ligents els camps de gespa perquè sàpiguen quanta aigua de reg necessiten per avançar en termes de sostenibilitat.
Segons la publicació de referència Global Sportstech Ecosystem Report, que edita Sportstechx, Barcelona ha estat una de les places europees que han tingut el focus posat en l’sportech, fins al punt de situar-se algun any tercera o cinquena en el rànquing de ciutats més emprenedores en aquesta matèria, darrere de Londres, París i Berlín i de les grans ciutats escandinaves com Copenhaguen i Estocolm, però per sobre de Madrid, Amsterdam, Viena i Munic. És l’efecte de la munió d’empreses que s’apleguen a la capital catalana, que fonts del sector xifren en unes 150 pel cap baix. Però aquesta excel·lent capacitat emprenedora és inversament proporcional als diners que s’hi mobilitzen. En un any com el 2021, segons fonts del sector, es van mobilitzar en l’sportech català 20 milions d’euros, una xifra molt allunyada de la que es registra en ciutats com Londres, amb 290 milions d’euros; Berlín, 285 milions, i Munic, 123 milions.
Perquè la llum de l’ecosistema sportech barceloní i català no s’apagui, ha emergit la iniciativa publicoprivada Barcelona Sports Hub, que impulsa l’Ajuntament de Barcelona amb el suport d’Indescat, que n’és el gestor. El seu objectiu serà dotar la ciutat d’un espai de tecnologia i innovació en què es puguin establir sinergies entre entitats, inversors i empreses.
Xavier Trallero, director general de la nova entitat, que va començar a operar el gener passat, diu que el projecte neix arran de dues circumstàncies que conflueixen: “Som una ciutat olímpica, amb un clar ADN esportiu, i estem molt ben posicionats en start-ups.” De moment, ja són 363 membres, de perfils diversos: 95 start-ups, inversors, entitats (clubs esportius, gestors d’instal·lacions, federacions, universitats), patrocinadors i esportistes. El nou hub es presenta com “un company de viatge que el que pretén és ajudar aquestes empreses de nova fornada a contactar amb inversors, tot organitzant networkings o lligant trobades amb fons d’inversió”. Tot partint de la constatació que la “conjuntura és la que és, i no convida gaire els inversors a fer un esforç”. La tasca de Barcelona Sport Hub pot ser fonamental per donar visibilitat a aquestes empreses, com ja va passar en la darrera edició del Mobile World Congress, però també per orientar empreses que no estan prou avesades a navegar pels mars del finançament: “Algunes empreses van pel seu compte a parlar amb fons d’inversió i no estan prou preparades. Si necessites 100.000 euros i vas a picar a la porta d’un fons acostumat a fer inversions de tres milions cap amunt, et diran que no.”
Tot i que la dada que el sector pot mobilitzar 20 milions a l’any “és realment baixa en comparació amb el que poden atreure sectors com el fintech i la salut digital, tenim un marge de creixement realment espectacular amb les 95 empreses que ja hem allotjat al hub”. L’inversor, tot i que de mica en mica va canviant la interpretació que fa de l’sportech, “encara prefereix invertir en tecnologia que pugui tenir una derivada en el món de l’esport que en projectes genuïnament sportech”.
En tot cas, atès que l’sportech té encara un gran recorregut, és permès somiar, com fa Xavier Trallero, que Barcelona esdevingui una ciutat eminentment esportiva com la localitat de Frisco (Texas, EUA), on el gegantí fons accelerador de start-ups Plug&Play ha obert una divisió especialitzada en el sector sportech.
De moment, ja hi ha algunes iniciatives interessants, com ara CrowdSport, creada per Xarxa Capital per especialitzar-se en la inversió de start-ups del sector esportiu. La xarxa té 1.350 participants. Com explica Carles Combarros, CEO de CrowdSport, “invertir en esport-salut representa un ventall transversal d’oportunitats que es recolzen en la necessitat creixent de millorar la qualitat de vida de les persones independentment de la seva edat”. A banda de fondejar capital en fases primerenques a partir de la coinversió, CrowdSport exerceix de “reclam per despertar l’interès d’altres fons d’inversió o capital de risc que no disposen de la nostra especialització i coneixement en el sector de l’esport. Es fa així una funció d’identificació d’oportunitats i, en conseqüència, d’atracció de capital per a l’start-up en etapes posteriors”. Exemples reeixits de companyies en què ha invertit CrowdSport són DudyFit, que ha dissenyat un programari de gestió integral per a entrenadors personals, i Humanox, que ha revolucionat el món del futbol amb les seves canelleres intel·ligents.
Esquiar còmodament
L’empresa Pista Negra Sports està tirant endavant el projecte de recerca industrial Flexoskiboots II, per desenvolupar unes botes d’esquí que resolguin els eterns problemes d’aquest tipus de calçat: incomoditat i un cert dolor durant la pràctica esportiva i una confortabilitat gairebé nul·la en el desplaçament cap a les pistes o el temps de repòs a les zones de lleure de la instal·lació. D’altra banda, hom cercava una bota intel·ligent per aportar dades de valor que a l’esquiador li poden servir per analitzar la seva tècnica i millorar-la. El nou model Neuboots fa prevaldre la comoditat amb un nou sistema flexible que substitueix la clàssica carcassa rígida, i la bota està digitalitzada amb connectivitat constant perquè l’esquiador rebi dades per perfilar el seu veritable nivell d’esquí. Sergi García-Alsina, director d’aquesta start-up, reconeix que el projecte s’origina des de la condició d’esquiadors dels mateixos integrants de l’empresa: “Som esquiadors i patidors d’unes botes que, si bé serveixen per dominar la tècnica, són incòmodes i molt poc versàtils per caminar.” El projecte s’ha nodrit dels coneixements del pare del Sergi, metge especialitzat en rehabilitació i mecànica, el qual, partint de la seva experiència en pròtesis, ha ofert els principis per evitar la rigidesa. Aquest projecte, que es desenvolupa del 2015 ençà, “és complex, és industrial i requereix més inversió que els projectes digitals”. “Els inversors ens diuen que els encanta el projecte, però que no tenim vendes”, lamenta. Si bé el suport públic hi ha estat, amb dues ajudes de 800.000 assolides gràcies a Indescat, hi falta l’inversor que permeti escometre la fase d’industrialització. La temporada d’esquí vinent serà la decisiva, amb un procés de proves massiu, amb 50 parells, per donar tot seguit a la prevenda. Un cop immersos en la fase comercial, la previsió és que es puguin vendre 30.000 parells de botes en els cinc primers anys.
Com explica García-Alsina, “és clar que el públic demana un tipus de bota com aquesta, com diuen estudis de mercat que revelen que un 69% dels esquiadors de nivell mitjà i avançat s’estimen més la comoditat per damunt d’altres virtuts, i cal recordar que, si l’snowboard va créixer, va ser perquè la bota era més còmoda. Als botiguers del sector també els encanta. Això que una bota s’obri tant pot permetre que es pugui esquiar fins als 70 anys”.
Urinari intel·ligent
Smart Sport Analitics Toilet (SSAT) és el projecte que desenvolupa l’empresa Kamleon, i es tracta d’un urinari “intel·ligent”, dotat d’uns cartutxos que mesuren, mitjançant uns sensors òptics, diferents paràmetres a partir de l’orina: nivell de deshidratació, hematúria i nivell d’urea a l’orina. Són marcadors per prevenir fatiga excessiva i lesions per estrès neuromuscular. A més a més, el sistema òptic incorpora una fórmula per optimitzar la descàrrega d’aigua en funció de la quantitat d’orina evacuada. El sistema es basa en tecnologies d’intel·ligència artificial (IA), aprenentatge automàtic i fusió de sensors.
La proposta de Kamleon, com explica Jordi Ferré, el seu CEO, entronca amb l’esperit dels temps: “Ara hi ha una democratització de la salut a escala global. Amb rellotges intel·ligents, bàscules, etc. No només l’elit dels esportistes professionals pot trackejar dades.” En el cas del SSAT, van començar en l’àmbit de l’esport “perquè és un fet que els atletes, tant els professionals com els amateurs, es deshidraten, i cal educar-los perquè puguin ser conscients de fins a quins límits arriben”. A més, el sector de l’esport és, com remarca Ferré, molt propici a incorporar les innovacions més aviat que altres sectors.
I des de l’esport es pot fer el salt a altres camps d’oportunitat: “Després volem anar a més segments, com els hospitals i els bombers, on ara farem una prova pilot.” Al seu parer, “si dissenyes una solució per a una veta de mercat massa petita, com per exemple l’esport d’alt nivell, no estàs abastant un gran mercat, i això redueix l’oportunitat que puguis aconseguir atreure inversors. Les solucions han de ser transversals”. A més, com s’encarrega de remarcar, estem operant en un ecosistema, pel que fa als inversors, “encara immadur: hi ha pocs fons amb un gran capital com passa als EUA, el Regne Unit, Alemanya i la Xina, on les rondes de finançament són de desenes de milions”. El problema és especialment evident per a empreses que, com Kamleon, fan “producte”, i necessiten “prototipar, fabricar i instal·lar”. “Les empreses amb dispositiu necessitem més múscul financer que les que venen una aplicació”, indica. Kamleon té un aliat industrial del sector de la ceràmica i ara es troba en la fase de proves pilot amb els usuaris. En un futur, està previst que el dispositiu evolucioni amb nous cartutxos per mesurar paràmetres com el PH, creatinina i cetones, entre altres aspectes mèdics i nutricionals, tot avançant cap al concepte de “bany intel·ligent”. El SSAT ha estat honorat pel Global Sports Tech com un dels 26 projectes europeus més disruptius en sportech.
Pegat que recull dades
Sweanty desenvolupa un pegat intel·ligent que recull dades relacionades amb la deshidratació, la pèrdua de sals a què està sotmès l’esportista durant l’exercici. És una dada que serveix per prevenir excessos i mantenir uns nivells estables, amb el benentès que l’aigua representa un 60% del pes corporal del cos, i que els músculs i el cervell estan compostos en un 75% d’aigua, cosa que demana sempre una bona regulació, si el que volem és, a banda de tenir cura de la salut, obtenir el millor rendiment esportiu.
Com explica Anna Llorella, CEO de Sweanty, “tot sortint de les tasques de recerca, vam buscar un camp on la nostra tecnologia pogués ser aplicada, i vam veure que hi havia la via sportech”. Llorella també al·ludeix a la democratització que hi ha hagut en la mesura de paràmetres per exposar l’oportunitat del seu projecte: “Abans les noves tecnologies eren cosa dels esportistes professionals, mentre que ara qualsevol esportista aficionat pot autoregular-se des del seu smart watch, com ha passat amb la medicina, en què es fan servir molts dispositius per evitar anar al metge per mesurar les constants vitals bàsiques.” Sweanty també ha pogut comprovar que ara no és el millor moment per obrir rondes de finançament: “Si fa uns anys vivíem un boom de les start-ups, amb valoracions molt altes, ara has de lluitar molt, sobretot en les primeres etapes, i en un sector com el de l’esport encara és complicat, molt més que en el digital i en la salut. Hi veuen un risc alt.” Un dels avantatges que té operar en l’sportech, com indica Llorella, és que és relativament senzill donar ressò internacional al teu producte o servei: “Si anem a una trail que es fa al Pirineu, gent d’arreu del món pot tenir coneixement del nostre pegat.” Després de l’àmbit esportiu, “si aconseguim números atractius al mercat, obrirem una segona ronda per entrar al sector mèdic”.
Una bona prova que el sector sportech català és apreciat la podem trobar en el projecte Inshape, que vol bastir un hub europeu d’innovació i acceleració d’inversions en pimes d’alt potencial de l’esport i el benestar personal. Entre els vint socis, hi ha el clúster Indescat i l’agència de competitivitat Acció, però també l’empresa Onalabs, que s’ha assentat al sector amb la seva banda pectoral Onasport, que amb sensors electroquímics recull dades del ritme cardíac i dels nivells de lactat i deshidratació. Com explica el CEO de l’empresa, Xavier Muñoz, “és destacable tenir una empresa catalana en un projecte disruptiu, que reforçarà l’sportech català”. Val a dir que el projecte té un pressupost de 9,6 milions d’euros i vol arribar a més de 50 pimes de manera directa. Un ajut necessari en geografies com la nostra, en què “les empreses no estan tan ben cuidades pel capital de risc com en altres països, tot i que les nostres poden demostrar tenir alts nivells de rendibilitat”.
Onalabs és una empresa del sector de la salut que, com d’altres, ha vist en l’esport la via per cremar etapes: “Dona la possibilitat de monetitzar abans els projectes, ja que el sector de la salut és molt lent en la fase de certificació, i si tens èxit en el mercat de l’sportech pots aconseguir recursos per finançar altres projectes mèdics, altres dispositius que es poden concebre a partir dels resultats assolits en el món de l’esport.”
LES FRASES
Dins de l’esperit del temps, al lloc adequat
Albert Grau i David Martín estan desenvolupant el projecte Komin tot partint de dues reflexions. D’una banda, com explica Grau, “després de la pandèmia la gent ha canviat la manera d’interactuar: el que vol és sortir, anar en bicicleta, per carretera i muntanya, nedar a mar obert, fer caminades....” De l’altra, “Girona ha esdevingut amb el pas dels anys un epicentre esportiu, molt vinculat al món de la bicicleta, i hem vist com en els darrers anys s’hi han instal·lat molts professionals del ciclisme. Sense un disseny previ, s’ha construït un hub ciclista, per la ubicació estratègica, no gaire lluny de la frontera amb França ni de Barcelona, amb bons enllaços i bones rutes verdes ciclistes”. Caldria afegir-hi, com fa Albert Grau, tot l’ecosistema de l’esport de rem que es belluga al voltant de Banyoles.
Així doncs, han concebut Komin, una app que permet que la gent faci comunitat en una plataforma per practicar en grup els seus esports preferits. “Si vols anar a nedar, quan i on, i si hi ha activitats paral·leles. És una proposta on line, però hi passen coses off line. A la plataforma, cada usuari hi tindrà el seu perfil i serveis afegits, com ara tot allò que està vinculat a la salut i a la nutrició. “Tractarem d’oferir tota mena de serveis perquè l’usuari no hagi d’anar a dos o tres llocs web. La nostra voluntat és que, tot i que oferirem serveis des del principi, els usuaris després decideixin quins nous productes i serveis voldrien.” De fet, per dissenyar el projecte, s’han fet entrevistes a persones que podrien ser membres potencials de Komin.
Tot i que el projecte s’inicia a Girona, “es podria ampliar, atès que parteix d’una clara voluntat d’integració a la comunitat de tots els que s’hi vulguin afegir”.
Els Estats Units, l’altra dimensió en el capítol inversor
Segons dades del Global Sportstech Ecosystem Report, l’any 2023 els Estats Units van demostrar un altre cop que la mobilització de capital per a l’sportech allà és una altra dimensió, amb 557,9 milions de dòlars, 16.259,8 milions durant el període 2019-2023. L’any passat, la Xina també va exhibir múscul, amb 315 milions de dòlars destinats a empreses d’aquest sector. Alemanya apareix en el tercer lloc del podi, i com a primer mercat europeu, amb una suma de 231,9 milions de dòlars, molt per sobre del Regne Unit, amb 231,9 milions. Una bona prova del paper emergent que està exhibint la Xina en el camp de l’sportech és que Xangai va encapçalar l’any passat el rànquing de ciutats per volum d’inversions, amb 265 milions de dòlars, per damunt de Munic (229,4 milions) i San Francisco (152,5). Val a dir que en l’historial dels darrers cinc anys, el top 3 correspon a ciutats dels EUA, amb Jacksonville al capdamunt, amb 3.545,1 milions de dòlars; Nova York, 2.590, 2 milions, i San Francisco, 2.335,4 milions.
Per volum de finançament, el 2023, la primera companyia va ser VSPO, de Xangai, que es dedica als esports electrònics, i va captar 265 milions de dòlars. El segon lloc va correspondre a una companyia de Munic, eGym, que ven equipament intel·ligent i programari per al fitness, i que va aconseguir una inversió de 225 milions. En tercer lloc hi ha Tonal, dels Estats Units, que també es dedica a aquesta activitat i va aconseguir atreure 130 milions.
L’adquisició més notable de l’any va ser la de Scopely, d’entreteniment interactiu, per part de Savvy Group, que va pagar 4.900 milions de dòlars.
